Els ports

 Ports del litoral català  

 

 

 

 Un port és una estructura natural o artificial on a més d'estar arrecerats els vaixells, s'hi poden fer les operacions d'embarcament i desembarcament.

1. Classificacions dels ports

1. 1. Segons l'origen
•Natural: Quan que les condicions naturals del relleu permeten aquest funció sense gaires intervencions constructives. N'és un bon exemple el port de Maó a Menorca, considerat un dels millors ports naturals de la Mediterrània.
•Artificial:És el més comú, Està construït per l'home amb obres d'enginyeria.El port artificial generalment és obert, és a dir, amb un accès permanent tot i les petites oscil·lacions de la marea. També pot ser tancat quan és mantingut per un sistema de rescloses.Els primers ports artificials són deguts als fenicis i als egipcis. En temps antics amb la navegació a vela els ports s'utilitzaven poc i es preferia fondejar els vaixells ja que no oferien prou seguretat i facilitat d'accés. Amb la introducció dels vaixells de vapor es va deixar d'utilitzar el sistema tradicional de transportar les mercaderies amb les barcasses i es van utilitzar els ports de manera completa que ja estaven construïts més sòlids i segurs.
 

1. 2. Per la ubicació
•Marítim:Generalment són els més importants i els que compten amb més serveis
•Fluvial: En els rius que són navegables
•Lacustre: En els llacs que són navegables

 1. 3. Per la seva funció
•Pesquers: El port pesquer necessita a més de les funcions habituals d'un port d'altres encaminades a la conservació de la pesca com fàbriques de gel, frigorífics, congeladors, processament del peix etc.
•De refugi: En temps antics tenien molta importància, actualment tant les embarcacions com els ports són més segurs i no calen ports de refugi específicament.
•Comercial: El port comercial sol estar dividit en seccions segons els productes. El moll d'inflamables està convenientment separat de la resta per raons de seguretat.
•Militar: Anomenat aleshores Base Naval
•Esportiu: El port esportiu és el de més recent construcció i de gran proliferació a la Mediterrània, fins el punt d'ocasionar sovint la destrucció de les platges de sorra i de la vegetació marítima com els alguers

Buscar en el sitio

© Cicle Mitjà - Claret Barcelona - 2010